APRENDRE

Per a mi sempre ha estat una màxima, la frase d’un vell professor universitari que deia “ens resta per viure tan, quan ens resta per saber” i en efecte, cal estar sempre disposat a aprendre; a aprendre dels grans, dels joves, dels petits, dels autèntics savis, dels considerats ignorants, dels intel·lectuals i dels analfabets, de les coses que ens envolten i del dia a dia... Analitzant la frase podríem arribar a la conclusió de què, en sentit contrari, quan ho sabem tot ja ens podem morir.

Amb això es constata que Sarrià de Ter és un poble saludable i que ens resta encara molta vida, tan en sentit col·lectiu com individual. Fixem-nos si no en l’activitat que diàriament es desenvolupa en el nostre poble.

Les nostres escoles, són pioneres en programes innovadors per fer que els nostres nens/es i nois/es tinguin un aprenentatge modern i complet en totes les facetes de la nostra vida (Escola Verda, Pla d’Autonomia de Centres. Escola Bressol. Escoles d’educació especial...)

Per altra banda tenim unes Associacions de Mares i Pares que no paren de treballar desinteressadament per contribuir a la formació dels nostres fills i filles. La seva col·laboració en l’educació és inestimable.

Des del Consell Escolar Municipal s’ha dissenyat l’Escola de Mares i Pares, amb la programació d’unes sessions que començaran el mes de novembre amb els dies 5 i 19 i acabaran el mes de març de l’any que ve. L’escola de Mares i Pares va dirigida a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter i a tots els pares i mares de les escoles de Sarrià de Ter i Pont Major, enllaçant amb el programa de “Tertúlies Pedagògiques” de l’IES Narcís Xifra, amb una sessió matinal del dia 28 de novembre.

També es palesa la vitalitat i les ganes d’aprendre del nostre poble amb l’existència d’un gran nombre d’entitats culturals, esportives i de lleure que contínuament estan programant activitats on la gent hi participa activament.

Exemples que confirmen aquesta efervescència són múltiples i de tothom són coneguts, caldria analitzar detalladament les que es desenvolupen en el Centre Cívic La Cooperativa i en El Coro, i centrant-nos només en aquelles que tenen el clar objectiu de l’aprenentatge podem parlar de cursos i tallers de bijuteria, informàtica, idiomes, cuina, primers auxilis, maquillatge, arts plàstiques, hàbits saludables, manteniment de la memòria, estimulació cognitiva i altres.

Ara també i a petició de les pròpies persones usuàries del Coro, s’han inclòs uns cursos d’ensenyament de sardanes, els quals es desenvoluparan tots els dilluns a 2/4 de 6 de la tarda, fent diferents grups, en funció del nivell de coneixement de la ballada de la nostra dansa. En breu, es farà extensió d’aquests cursos a tothom que hi tingui interès i que per incompatibilitat d’horaris no pugui assistir a les sessions de tardes.

LA CULTURA MEXICANA I EL PAPER O LA SEVA DOLCESA

Estem contents d’haver encertat en la decisió de centrar les XI Jornades del Paper en la cultura mexicana relacionada amb el paper.

Pensem que hem encertat perquè és una temàtica que ha donat molt de joc a la festa. Jo mateix me’n vaig adonar el mateix dissabte, unes estones abans de començar el primer acte de les jornades. La conferència sobre el paper i la cultura de Mèxic a la sala del Coro, pronunciada per la Dalí Muñoz Blanch, a banda d’explicar-nos els orígens i les motivacions de la utilització del paper en els actes culturals i festius de Mèxic, ens va mostrar de tal manera la seva tendresa, que els que l’escoltàrem vàrem quedar amb el cor robat de la seva sensibilitat i dolcesa.

No m’avergonyeixo de confessar que no conec Mèxic, tot i que us ben asseguro que deleixo per conèixer-lo i encara més ara que he tingut la oportunitat d’escoltar les explicacions d’una petita part de la seva cultura i sobretot de conèixer la delicadesa de la seva gent. Perquè, el diumenge, dia de la Fira, vàrem tenir l’oportunitat de compartir unes estones amb la mateixa Dalí Muñoz, l’Alejandra Hernández i els altres companys i companyes de l’Associació “Muchachamaca” i vàrem poder constatar que el caràcter mexicà t’afalaga de tal manera que en quedes totalment absorbit i embadalit.

També en aquesta edició de les Jornades del Paper, vàrem aprofitar per reconèixer públicament la feina feta per Ventura & Hosta, inaugurant l’exposició d’una mostra dels seus treballs en la Sala del Patronat. A proposta de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, fa pocs dies que el Conseller de Universitats, Innovació i Empresa, Hble. Sr. Josep Huguet, va fer lliurament del Diploma de Mestre Artesà al Sr. David Ventura.

En David Ventura i la Neus Hosta, no són només mestres artesans reconeguts per la Generalitat, sinó que són, com tants altres expositors i talleristes de la nostra fira, uns autèntics artistes que utilitzen el paper com a matèria prima.

I a més a més de tot això, vull recordar que fins el dia 30 d’aquest més podrem gaudir i visitar l’esmentada exposició de Ventura & Hosta a la Sala del Patronat, però també la d’aquarel·les de “Francesc Bardallo” a la Sala del Carrer Petit i la del Centre Cívic la Cooperativa dels treballs de “Papel Picado” (art popular mexicà en paper) fets pels alumnes del CEIP Montserrat en uns tallers dirigits per aquesta encantadora gent de “Muchachamaca”.

Des d’ara estem treballant ja en les XII Jornades del Paper de l’any 2010, les quals esperem que siguin tan o més reeixides que aquestes XI i les anteriors, per perfeccionar la seva consolidació en l’àmbit de tot Catalunya.

MÉS SOBRE IMPOSTOS I... CONTINUA LA CONFUSSIÓ.

El passat dia 31 de juliol jo mateix i en aquest mateix espai, feia crítica de la injusta tributació de les rendes de capital respecte de les rendes de treball, assenyalant que, en un determinat exemple amb els mateixos ingressos procedents de capital o de treball, el treballador pagava 823,90€ (137.000,- Ptes.) més que el rendista.

Per descomptat que és casual, però semblaria com si el legislador hagués llegit el meu comentari. Dic això perquè fa poques setmanes l’executiu espanyol ha anunciat que amb la Llei de Pressupostos de l’any que ve, modificaran la Llei d’IRPF per gravar més que fins ara les rendes de capital. Aplicant el mateix exemple a què faig referència i amb la modificació prevista, el rendista pagaria uns 826€ més que amb la llei actual. És a dir que, en aquest cas, pràcticament s’equipararia la tributació del rendista amb la del treballador.

Això es produeix perquè fins ara les rendes de l’estalvi estan gravades amb un tipus lineal del 18% i en el projecte de llei es preveu un increment i una certa progressivitat del tipus, de tal manera que per les rendes procedents de l’estalvi s’aplicarà un 19% als primers sis mil euros i un 21% a la resta.

Menys mal que alguna cosa es preveu fer per tal de corregir aquesta situació, tot i que a la meva manera de veure encara no és suficient (no veig perquè les rendes d’estalvi s’han de gravar de manera diferent a les altres rendes), doncs aquest sistema sempre comportarà tractaments diferents i potser injustos en alguns casos.

L’altra mesura que adopta l’actual govern de l’Estat és l’eliminació de la deducció dels 400€, la qual també em sembla encertada, ja que la considero injusta precisament per ser lineal i afectar només a les persones amb rendes suficients per poder ser deduïda aquesta quantitat. Penso que no dic res de massa si comento que l’efecte electoral que pretenia aquesta mesura ja el va fer i per tant ja no cal mantenir aquesta bonificació.

Finalment, comentar que el que sí em sembla totalment desafortunada és la decisió d’augmentar l’IVA en dos punts, de forma permanent a partir del mes de juliol de 2010, mesura que no afectarà només a les famílies i empreses sinó també a les administracions locals, la qual cosa pot suposar una disminució del consum per part dels ciutadans, agreujant la crisi econòmica que es pateix en aquests moments.

Si aquesta mesura l’analitzem des de la perspectiva institucional, és encara pitjor, doncs el fet que els ajuntaments no siguin subjectes passius d’IVA, fa que siguin considerats com consumidors finals i per tant no es puguin deduir les quotes suportades pels serveis, productes i obres que contracten.

Si en aquests moments ja hi ha greus problemes financers, fruit del descens en els ingressos i la manca d’un nou model de finançament local, aquest augment de l’IVA comportarà encara un augment de la despesa corrent dels ajuntaments i una major dificultat per a realitzar inversions.

En aquest sentit em sumo a la reivindicació històrica del municipalisme català per a que les administracions locals no estiguin subjectes al pagament de l’IVA.

VISCA LA FESTA MAJOR DE SARRIÀ DE TER!!!

En el nostre país és prou evident que la Festa Major dels pobles, lluny de ser un esdeveniment intranscendent, és quelcom que conforma la seva identitat. Per això, és lògic que tots els veïns i veïnes tinguin el desig i, per descomptat, el dret a opinar sobre l’encert o el desencert dels actes i la seva ubicació, les dates, els horaris i en general de tota la organització.
En la Festa Major de Sarrià de Ter d’aquest any hi han hagut canvis importants que, si bé molta gent, com jo mateix, pensem que han estat encertats, també hi ha persones que no estan d’acord amb els canvis introduïts.
No hi ha absolutament res a dir a tots aquells que democràtica i legítimament opinen que el model de Festa Major que s’està dissenyant no és el més adequat pel nostre poble, però sí que considero important remarcar algunes accions fetes i millores introduïdes en la nostra festa.
Tanmateix el debat sobre la Festa Major és permanent i difícilment s’arribarà mai a una total pacificació dialèctica. Malgrat tot, cal valorar molt positivament l’actitud dels responsables de la seva organització que varen voler formalitzar aquest debat convocant a totes les entitats perquè hi diguessin la seva i participessin en la organització.
Està clar que enguany, tocats per la crisi global, s’ha reduït considerablement el pressupost i d’això òbviament se n’ha de ressentir la qualitat o quantitat d’alguns professionals o conjunts contractats, però per gaudir de la Festa Major no calen només orquestres o conjunts musicals de més o menys qualitat, el que cal és diversitat d’actes amb una distribució de dates i horaris que puguin ser participades al màxim, i això és el que s’ha fet.
Enguany s’ha recuperat la caminada popular, acte que em sembla d’un gran interès per tots els veïns i veïnes de Sarrià, però que pels propers anys s’ha de fer més difusió i explicar-lo en la seva justa dificultat perquè sigui més participada. Com a novetat, s’ha incorporat una jornada castellera que caldrà estar atents als seus resultats per continuar treballant per a la seva consolidació.
Per encabir a tants i tant importants actes (pregó, cantada d’havaneres, exposicions, fires, balls, concerts, sardanes, castellers, cercaviles i plantada de gegants, caminada popular, passejada en bicicleta, sopar espectacle, arrossada, baixada de carretons, concurs de pesca, festivals infantils, exhibició d’espantaocells...) era del tot necessari programar-los en dos caps de setmana, perquè malgrat sigui per fer honor al tòpic, els catalans -i per tant els sarrianencs- hem de treballar i no ens podem permetre el luxe de celebrar la festa en dies laborables. Per altra banda si ja tradicionalment a Sarrià de Ter teníem el primer i el segon cap de setmana de setembre per celebrar les nostres Festes, perquè no aprofitar-ho, sense que això vulgui dir la celebració de dues festes, sinó una de sola i unificada?
Penso que estem en el bon camí per acabar de dissenyar el model de la NOSTRA FESTA MAJOR i hem de continuar treballant en aquest sentit.
VISCA LA FESTA MAJOR DE SARRIÀ DE TER!!!

EL PASSEIG DEL RIU

Com a portaveu del grup municipal de CiU puc dir que, des d’opinions d’amics fins a crítiques de persones no tan properes, els meus companys i jo hem escoltat tota mena de comentaris respecte a la data (mes d’agost), ubicació (Passeig del Riu), proximitat cronològica amb altres actes del poble (l’endemà de la festa de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix i a quatre dies de l’inici de la Festa Major), menú (mongetes amb botifarra). Tots ells els hem escoltat amb atenció, els agraïm i penso que els sabem valorar com cal.

Efectivament, totes aquestes qüestions tenen una base de realitat, totes elles han estat previstes i prèviament debatudes entre nosaltres i essent així, permeteu-me que les contesti i justifiqui:

DATA:
És cert que el mes d’agost no és el més apropiat per organitzar trobades amb l’ànim de congregar a un gran nombre de persones per explicar-los les tasques realitzades en favor de la comunitat del municipi. A tots aquells i aquelles que subscriguin aquest argument, els he de dir que, si bé és cert que un objectiu de la trobada era explicar la feina feta durant aquests dos anys i escaig de la nostra participació en el govern local, no es tracta pas d’establir una carrera entre grups i entitats per veure qui és capaç de convocar a més gent.

UBICACIÓ:
Nosaltres sempre hem pensat que el Passeig del Riu és un espai meravellós per celebrar-hi festes d’aquest tipus, així com altres actes lúdics i festius que abasten a tot el municipi.

PROXIMITAT CRONOLÒGICA AMB ALTRES ACTES DEL POBLE:
El dia abans s’havia celebrat el sopar de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix i properament inaugurarem el Festa Major. En efecte, això podia suposar un seriós inconvenient per gaudir d’ambdues festes en dos dies consecutius, a més de ser tant propers als actes de la Festa Major. La dificultat estava en trobar una data que poguéssim combinar la temperatura i ambient de l’estiu amb el prodigiós marc del Passeig del Riu.

MENÚ:
A l’hora de proposar el menú, vàrem pensar que per no fer l’arrossada, parrillada o botifarrada de costum, podíem oferir alguna cosa diferent. D’aquí va sorgir l’idea de fer mongetes amb botifarra i pensem que la mongetada és un menú que es distingeix d’allò més habitual.

En qualsevol cas, aquesta va ser la proposta del grup municipal de Convergència i Unió, el qual agraeix l’assistència dels que ens acompanyaren que, com nosaltres mateixos, varem poder gaudir del menú, la festa, la temperatura, l’espai, el ball i l’ambient d’amistat i companyonia.

QUÈ PASSA AMB ELS PINS?

Els pins dels boscos de Can Marieta, Can Rovira, Can Camós i els voltants, estan malalts. Veus inexpertes o malintencionades intenten crear alarma parlant de “sequedat alarmant” o que “la sequedat de la muntanya, que ha causat la mort d’alguns arbres, és per culpa de les obres de construcció del túnel del TAV”. Alegrament ho relacionen amb l’estroncament de font del Molí d’en Xuncla, com si les persones que ho afirmen fossin experts mediambientals, sense esperar les necessàries anàlisis dels tècnics facultatius, els quals ja en tenen el corresponent encàrrec.

Des del passat cap de setmana que vàrem observar el problema, jo mateix com Alcalde Accidental em vaig preocupar del tema, posant-me en contacte amb els corresponents departaments de la Generalitat de Catalunya i amb les empreses responsables de les obres de construcció del túnel del TGV i res fa pensar que tingui cap relació l’estroncament de la Font del Molí d’en Xuncla amb la malaltia dels pins pinyoners, ni tan sols que sigui provocada per sequera. Només cal recordar que hem passat molts anys de sequera sense que cap dels boscos de les nostres contrades se n’hagi ressentit, tenint en compte a més, que enguany tenim un dels estius amb menys sequera dels passats.

Realment és un problema que hem d’enfrontar i des de l’Ajuntament hem fet i estem fent tot el necessari per resoldre’l. Tot això molt abans de que els Regidors del PSC ho advertissin des dels seus blocs, notes de premsa, o comunicat a l’alcaldia, el qual fou puntualment contestat.

Els Agents rurals i els tècnics corresponents ja han visitat la zona i els primers resultats de l’anàlisi indiquen que és causa de la greu pedregada que va afectar la zona el passat dia 4 de juliol i que va atacar clarament els pins pinyoners, sense que afectés al pi blanc ni altres espècies arbòries.

EL MÈRIT DEL TEATRE AMATEUR

En un a ocasió parlant també teatre, jo mateix recordava el que Fernando Wagner, anomenava “el triangle de forces” consistent en l’equilibri dels tres següents factors: el públic, l’actor i l’autor teatral. Cal tenir en compte que la simbiosi entre l’autor i els actors i viceversa, es pot produir de forma preconcebuda o casual, però sempre en un acte d’absoluta i conscient elecció voluntària. Però el factor públic és molt més complexa de tal manera que en l’espectador l’influeixen molts altres diversos elements, com són, l’espai, l’hora, la temperatura, l’estat d’ànim, la relació amb l’elenc i l’autor etc.

El dissabte passat dia 1 d’agost vàrem assistir al Centre Parroquial, a una d’aquestes sessions de teatre que defineixen aquest fet teatral. Això sí, un fet teatral amateur que no per això, de poca qualitat.

La sessió va començar bé. En Fidel Rincón (autor i director de la peça) va obrir l’acte explicant els fets i les experiències viscudes per ell mateix i que motivaven la seva creació. Felicitats Fidel, crec que aconsegueixes perfectament els teus propòsits i amb la presentació de la teva obra es demostra la teva bona ma en l’art del teatre i l’escriptura.

En Fidel va fer honor al seu nom recordant aquells seus inicis en el Grup Faula que si no hagués estat per estranyes circumstàncies, aquells que ho vàrem començar, encara podríem gaudir d’aquells inoblidables moments viscuts creant teatre, creant espectacle.

Aquesta obertura per part d’en Fidel ens va posar en l’òrbita adequada per composar aquesta trilogia. Ell que és perfectament coneixedor d’aquesta teoria, va saber buscar l’equilibri dels tres costats del triangle.

Els que vàrem poder assistir a la representació en el Centre Parroquial de Sarrià de Dalt de l’obra teatral “ALMORCHON” de Fidel Rincón, a càrrec del Grup La Paròdia, vàrem captar perfectament el missatge que ens volia transmetre l’autor, i estic convençut que molt més el sabran captar els veïns d’Almorchón quan el grup La Paròdia els visiti amb el patrocini de l’empresa ferroviària.

Els que en un moment o altre de les nostres vides ens hem dedicat al teatre amateur, sabem de la dificultat que comporta poder presentat dignament un espectacle: el continuo aprenentatge sense tècniques preconcebudes, la gran quantitat d’assaigs treien hores de la vida familiar i professional, els moments de desànim i de tensió entre els propis components del grup i un llarg seguit d’etcèteres.

Des d’aquesta pàgina vull desitjar a en Fidel i a tots els seus companys i companyes del grup un llarg seguit d’èxits en la representació d’ALMORCHON i de tots i quants espectacles decideixin muntar i presentar.

Moltes gràcies pel missatge rebut d’en Fidel i els seus companys.